“..per fer que una flama estigui sempre encesa, no
hem de deixar de posar-li oli..”
Mare
Teresa de Calcuta
És ben cert
que, si ens podem aturar a pensar sobre les motivacions que ens encoratgen a
seguir el nostre camí personal i col·lectiu, no manquen vivències i
situacions que no sempre han estat fàcils. Els éssers humans disposam d’uns
mecamismes que fan possible aconseguir reptes increïbles.
Parlam de moltes aptituds que ens possibiliten la realització d’un tipus de raonament
abstracte, de consciència i d'emocions
complexes.
La constància
és tot allò necessari per superar tot tipus d’entrebancs i situacions; ens
encoratjam i ens decebem, n’hem de ser conscients i no perdre la perspectiva
de la fermesa.
Requereeix
d’un component: l’esforç, que hem de reconèixer, tot i que sovint no sigui
gaire seductor, ja que si podem aconseguir els nostres objectius sense
esforçar-nos, tenim tendència a fer-ho.
Com a pares i
docents, necessàriament hem de posar en valor tota la dimensió del significat
de la paraula constància, perquè els nostres fills i alumnes entenguin que és
necessària, i alhora imprescindible, en la societat actual que vivim.
Marcarà de manera
significativa la seva formació integral i el seu futur personal i, sobretot,
els farà créixer.
Tots coneixem
exemples de caire individual i col·lectiu que ens han duit al progrés general;
a més, els infants no en són aliens i representen per a ells models d’actuació
i d’esforç: hem d’ajudar-los a potenciar aquest valor.
La constància
representa una tensió, un desgast, un treball físic i psíquic que ens esgota,
però que deixa un pòsit que ens fa viure
sensacions extraordinàries.
No podem permetre
que la flama s’apagui.
Ramon Company
Col·legi Verge de Monti-sion. Porreres |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada