dilluns, 18 de juny del 2012

LA CONSTÀNCIA


“..per fer que una flama estigui sempre encesa, no hem de deixar de posar-li oli..”

Mare Teresa de Calcuta


És ben cert que, si ens podem aturar a pensar sobre les motivacions que ens encoratgen a seguir el nostre camí personal i col·lectiu, no manquen vivències i situacions que no sempre han estat fàcils. Els éssers humans disposam d’uns mecamismes  que  fan possible aconseguir reptes increïbles. Parlam de moltes aptituds que ens possibiliten la realització d’un tipus de raonament abstracte, de consciència i d'emocions complexes.

La constància és tot allò necessari per superar tot tipus d’entrebancs i situacions; ens encoratjam i ens decebem, n’hem de ser conscients i no perdre la perspectiva de la fermesa.
Requereeix d’un component: l’esforç, que hem de reconèixer, tot i que sovint no sigui gaire seductor, ja que si podem aconseguir els nostres objectius sense esforçar-nos, tenim tendència a fer-ho.

Com a pares i docents, necessàriament hem de posar en valor tota la dimensió del significat de la paraula constància, perquè els nostres fills i alumnes entenguin que és necessària, i alhora imprescindible, en la societat actual que vivim. 
Marcarà de manera significativa la seva formació integral i el seu futur personal i, sobretot, els farà créixer.

Tots coneixem exemples de caire individual i col·lectiu que ens han duit al progrés general; a més, els infants no en són aliens i representen per a ells models d’actuació i d’esforç: hem d’ajudar-los a potenciar aquest valor.

La constància representa una tensió, un desgast, un treball físic i psíquic que ens esgota, però que deixa un pòsit  que ens fa viure sensacions extraordinàries.
No podem permetre que la flama s’apagui.


Ramon Company
                                                                                                Col·legi Verge de Monti-sion.  Porreres